Restauració de la portada romànica de l’església del Monestir de Santa Maria de Ripoll, obra cabdal de l’escultura romànica catalana, tallada en pedra de Bellmunt, en la què encara s’hi conserven diverses restes de policromia. El pòrtic, que a mitjans del segle XII es va adossar a l’antiga façana del segle XI, presenta una gran profusió escultòrica, vinculada a l’escola de Tolosa del Llenguadoc; s’hi narren escenes de l’Antic Testament, seguint els relats del manuscrit il·luminat de la Bíblia de Ripoll.   

La intervenció s’ha basat en els resultats dels estudis previs, avalats per una comissió científica de caràcter interdisciplinar, creada l’any 2013 per a l’estudi i conservació de la portada. La pedra es trobava extremadament fràgil i en un estat de degradació accelerada, que en gran part es veia agreujada per la presència de diversos productes consolidants aplicats en intervencions anteriors. El monument havia esdevingut des dels anys 60 un bamc de proves per a l’experimentació de tècniques per a la consolidació de la pedra. La retirada d’aquests materials, afegits i perjudicials, ha estat fonamental per a l’estabilització de la pedra. Constribueix a la seva conservació el tancament i climatyització de l’atri gòtic que precedeix el pòrtic.